Ansar

Els ansar (de l'àrab الأنصار, al-anṣār, literalment 'els auxiliars', 'els defensors', 'els aliats'^[1]) foren aquells habitants de Medina que van sostenir el profeta Muhàmmad i que, juntament amb els muhajirun ('els emigrants'), que són els musulmans de la Meca que es van refugiar a Medina, conformen la primera comunitat islàmica.

L'adjectiu o nisba amb què es coneix un ansar és al-Ansarí.

Ansar és probablement el plural de nàssir, però aquesta denominació no fou mai utilitzada. El verb nàssara vol dir 'ajudar (algú contra)', 'donar (Déu) la victòria (a algú contra)'.^[1] També se'ls donava el nom més llarg d'ansar an-Nabi, que vol dir 'auxiliars del Profeta'. Potser l'elecció del nom fou influïda per la similitud amb el nom nassara ('cristians').